TREBALL sobre la INDIA per la NORA

Aquestes fotos són per un treball que la NORA ha de portar a l'escola, 

perqué la resta de nens i nenes de la seva classe de P5 vegin com viuen a la India

Estas fotos son para el trabajo de NORA que tiene que llevar a la escuela, para que el resto de ninos y ninas de su clase de 1o vean como se vive en India.

These photos are for a NORA's school work, to explain to the others children how they live in India.

Els vestits de les dones casades es diu SARI, no se’l posen fins que no es cases, quan són joves o nenes porten el PANJAB que es una mena de vestit fins als genolls I a sota uns pantalons, la veritat és que és molt més còmode que el sari de les dones que consisteix en una faldilla de cotó per aguantar tota la roba, un top I una tela de 6 metres que va al voltant del cos I acaba passant per darrera l’espatlla. Són molt bonics, però no massa còmodes, pensa que ho fan tot amb el sari, dormen, treballen al camp, I fins que no es canvien de roba no se’l treuen.

Tallen al terra amb aquest ganivet, fan moltes coses ajupits, anar al lavabo, cuinar, descansar, triar l’arròs, I els llegums…El ganivet està clavat a una fusta I posen el peu a sobre per aguantar-lo

Tenen moltes tradicions per evitar els “mals d’ull”són molt supersticiosos I creuen que si fan aquests rituals evitaran tenir mala sort.

Estudien al terra, no hi ha taules.

Quan es casen es posen l’anell al dit del peu, com que no porten mai sabates tapades… poden decorar-se els peus, les dones porten sempre els anells posats, els homes no, només el dia de la boda.

 

La dona es pinta els peus de henna el dia del casament.

Dones vestides amb SARI de festa, pel casament.

Dones grans vestides amb SARI

Els sastres tenen molta feina, és més barat fer-se la roba al sastre que comprar-la feta. Aquí a Catalunya és al revés anar al Sastre és molt car…

Per estudiar fan server pissares, és un bon sistema, perquè així no fan server tant de paper que és molt car… no hi ha massa arbres I la fusta és caríssima.

Quan van a treballar sempre s’enduen la carmanyola, per la carretera a primera hora del dia I a última hora sempre veus a tothom amb la carmanyola que van a treballar o en tornen.

Les dones quan treballen van amb el SARI igual però a sobre es posen una camisa d’home I un mocador per evitar el sol… que pica molt I seria perillós per les insolacions, tantes hores treballant. Imagina’t la calor que passen.

Renten al riu I assequen la roba estesa a terra I amb pedres a sobre perquè no marxi Volant… pensa que amb la calor que fa amb unes hores ja esta seca.

El SARI el fan servir per tot, per tapar-se el cabell, per eixugar-se la suor, per tapar-se les espatlles quan tenen fred… és multiusos.

Tothom va amb uniforme, així no saben qui té diners I qui és pobre, no hi ha distincions, les nenes han d’anar amb dues cuetes, tenen diferents estils, amb monyos, amb llac,os, amb arròs…

MERAPACAYA, és el chili, suuuuuuper picant, com que mengen tant d’arròs tindrien problemes per anar al lavabo, I posen picant a tot per compensar l’arròs, també li posen perquè mata tots els bactèries I amb la calor que fa això va molt bé, perquè sinó es posaríem moltes vegades malalts. Quan menges picant també sues molt I va bé per treure totes les toxines, coses dolentes, del cos, és una manera d’estar més sans.

Més nenes amb uniformes I estils de trenes.

Com que moltes cases no tenen aigua corrent han d’anar a buscar-la a les fonts I utilitzen aquestes gerres, ara moltes son de plàstic, però abans eren de fang I pesaven un munt.

Les búfales són molt importants a la India, perquè amb la seva llet es sa el TXAI que és un té que els dona totes les proteïnes que necessiten, pensa que quasi no mengen carn, I necessiten aquesta llet per tenir una dieta més equilibrada. S’ha de dir que el TXAI esta boníssim, per mi és el millor de la India.
 

El riu el fan servir per tot, per banyar-se, per rentar roba, per banyar I rentar les búfales…
 

Algunes vaques són sagrades, però no totes, moltes treballen al camp… el que passa es que d’una camada en donen una als dues I aquesta fa el que vol, té molta sort…
 

Aquí un ramat de vaques que treballen I estan descansant.

Sempre van amb xancletes, si no van descalços I per treballar al camp se les treuen perquè està ple d’aigua per poder cultivar arròs. A l’aigua I tiren insecticides per matar els escorpins I les serps, perquè no piquin a les treballadores.
 

Les dones tenen una vida molt dura, son les que a les obres d’una casa carreguen els maons… amb un cistell I al cap

Assequen les caques dels animals per tenir combustible per cremar

Els novios no es poden tocar, quan festegen estan a metres de distancia, mai es toquen els nois I les noies… els fa molta vergonya.

Hi ha molts vestits diferents a la india, aquesta dona és del Rajastan, un estat de la India que esta a dalt de tot al costat del desert.

A les festes hi ha uns homes que es disfressen de deus hindús, aquest es HANUMMAN, el deu dels monos.

Les dones han d’anar a buscar llenya cada dia per cuinar, molts cops agafen aquests tronquets que tenen unes punxes mooooolt llargues.

Les núvies es vesteixen amb un munt de flors, els hi encanta.

  Quan ja s’han posat l’anell es trepitgen els dits del peu enlloc de fer-se un petó com fem nosaltres.

 

Aquí es torna a veure com tallen les verdures, una a una…

Un altra cop el ganivet.

Algunes verdures que no tenim a Catalunya.

Cuinen a for a, al terra, amb llenys I tarden un munt…

  Si veus un Indi tornant del camp amb un potet a la mà, és que ha vingut de fer caca, esta ple de caganers per tot arreu, no els fa cap vergonya, al vesper si tornes amb cotxe per la carretera esta ple de caganers amb el potet d’aigua, saps perquè porten aquest potet??? Doncs per rentar-se la ma. Si, si… no fan server paper de wàter… Per això no has de donar mai la ma esquerra a un indi, perquè es amb la que s’eixuguen el cul… amb la dreta mengen, perquè no fan servir coberts, I amb l’esquerra es renten.

Fan ofrenes als  deus hindús, una d’elles és donar els cabells, hi ha homes, dones, nens i nenes que per lluna plena CHANDRA MAMA es rapen al zero i entreguen els cabells al temple.

El famós TXAI, te negre amb llet de búfala i sucre, boníiiiiiiissssssim.

Al mar, ni en broma es banyen sense roba... per fer cara enmig del camí no tenen problema en que se’ls vegi el cul, però no es treuen la roba per banyar-se al mar...

Els diumenges s’omplen les platges de gent, però no com a Catalunya amb banyadors i jugant a la sorra.

Més homes vestits de deus hindús, el de blau es SHIVA.

Als casaments també tiren arròs perquè els nuvis tinguin fills. I les dones es pinten les mans amb tatuatges de henna.

El menjar moltes vegades el posen sobre fulles de plataner.

La majoria de coses les fan a mà, no utilitzen massa maquines, fins i tot per picar pedra.

Una dona fent un tatuatge de henna

Els lavabos també son ajupits, un forat a terra i ja està.

Els trens, com que les distancies són molt llargues tenen lliteres, són molt pràctiques.
 

Les gerres tradicionals de ceràmica.

Les escales son fetes de bambú i de totes les mides.

A la India hi ha la tradició de cremar els morts i tiren les cendres al riu GANGES, molt famós, ja veus que als rius hi fan de tot, dutxar-se, rentar roba, donar de beure als animals, banyar-los i llençar la cendra dels morts.  

Als nens quan son petits, els dibuixen 5 punts negres per protegir-los de la mala sort, un entre les celles, un a la galta, un al pit, un a la mà, i un a la planta del peu. I amb aquesta nena dient-te adéu acabo les fotos de la India, espero que t’hagi agradat.